sábado, 21 de agosto de 2010

A veure les etnies del nord: SAPA

Vistes des de l'hotel, quasi com estar als Alps pero amb arrossers.

" KOM" o arros, el pa de cada dia

 
Per fi pantalons i maniga llarga

Les "Dzao vermelles"  a l'entrada de ca seva.

La bicicleta dels nens de Sapa...


Els nens, sovint, cuiden dels mes petits

Parada de relax durant el trekking


Tot es dia cosint, sort de l'arribada de les ulleres

"Thai" amb la seva espectacular parabolica...no es penseu, quasi totes tenen
 mobil

Dona amb el cap i les celles rasurades, seguint la moda Dzao.

el flautista d'Hamelin a lo "Mhong"

Aixo es el que li pot passar a qualsevol turista si mostra algun interes
 per comprar a les astutes Mhongs. Son analfabetes pero, moltes,
xarren un angles perfecte.


domingo, 15 de agosto de 2010

De les muntanyes a la costa: QUY NHON - HOI AN - HUE

Decidirem fer una parada en en Quy Nhon de cami a Hoi An. Per fi trobem la mar, res que envejar a les nostres cales d'Eivissa, aixo si l'aigua ben calenteta. Despres d'un parell de dies descansant per aqui partiem cap a Hoi An en una furgo que anava parant constantment per recollir gent. Anavem com a sardines. Primer de tot estavem un poc cabrejats, despres comensarem a pensar que era lo normal, pero uns km despres ens para la policia i el xofer rapidament va treure un billet gros i el copilot va fer baixar d'amagat a un passatger. El policia accepta de bon grat el bitllet despres de fer una ullada a la furgo i uns metres despres tornaren a recollir al pobre passatger. El que no sabiem es que un parell d'hores despres ens deixarien tambe a nosaltres enmig de la carretera...la furgo no anava a Hoi An, sino que aturava en un creuament a 10 km. aixi que haverem d'agafar un mototaxi cadascun.
Hoi An i els seus voltants ens ha encantat. es un poble de cases baixes que entre els s. XVII i XIX va ser un dels ports internacionals mes importants del sudest asiatic. Per aquest motiu durant segles els xinesos i els japonesos establiren algunes colonies aqui.
Es un poble molt turistic i prou car ,aqui la gent ve a fer-se tratges, sabates i vestits a mida, et falsifiquen qualsevol marca o model amb bones teles en unes hores. Nosaltres, com ja imaginareu, no hem caigut en la tentacio.
Pero si que ens hem donat altres luxes, com anara a la platja de Xina, de 30 km d'arena blanca, i menjar com a reis. Aixo si que son vacances!
De la ciutat el que mes ens ha agradat ha estat l'ambient de vora el riu quan es fa de nit, tot iluminat amb farolets de colors. Ens hagues agradat passar algun dia mes per aqui pero ens vam equivocar comprant un bitllet d'avio i hem de retallar un dia la nostra estada.
De Hoi An partirem cap a Hue, la ciutat imperial, i aqui varem veure la ciutadela, que no te res d'especial i esta bastant desgastada pes bombardejos. Tornarem a llogar moto dos dies per sortir d'aquesta ciutat, un dia a la platja i altre a les tombes reials, el que mes ens va agradar. No sabeu quina fortuna gastaven es emperadors per enterrar-se... segur que ara deuen estar en el mateix estat que qualsevol altre...
Xalanes o barquetes tipiques a Quy Nhon

Garrits banyant-se i jugant a sa platja amb roba, com fan molts dels vietnamites
Bambu voley, el fan servir per tot

Tots piten, qui te preferencia?

Siesta a pierna suelta

Cons d'incens pels morts a Hoi An

Carrer t;ipic a Hoi An

Pont japones

Posta de sol vora el riu Thu Bon

Farolets xinesos

Per fi, vacances...!

Fruita del dragó, molt dolsa...


La nit d'Hoi An

Mandari vetllant les tombes, encara que nomes feien 1,30m en aquell temps



Cafe extrafort vietnamita, segons alguns el segon millor del mon

Tomba reial a Hue

jueves, 5 de agosto de 2010

Muntanyes centrals: DALAT I BUON MA THUOT

Mercat de Buon Ma Thuot

Despres de tornar de Cambodia i fer nit en Saigon, per fi vam comensar es nostre viatge mes aventurer cap a les muntanyes del centre.
A Dalat hi vam estar un parell de dies amb una parella de valencians recorrent la zona amb moto. El millor del poble es la temperatura - ja no fa aquella calor insoportable - i que els turistes que hi ha son quasi tots de Vietnam. Per altra banda, no a tots els llocs vam ser benvinguts, en molts d'hotels no volien saber res d'extrangers, no sabem si era perque no parlaven res d'angles o perque amb el turisme nacional en tenien prou. A mes, als pobles del voltant inclus no volien ni veure'ns, anavem en moto preguntant i ens giraven la cara. Pero al final, d'una manera o una altra, vam trobar allo que buscavem: les cascades, la fabrica de seda....
Uns dies despres ens despedirem de la parelleta de valencians i ens dirigirem a un poble mes al nord: Buon Ma Thuot. Tornarem a llogar una moto per dos dies i visitarem unes altres cascades i passetjarem en elefant per la selva d'un parc natural.
En aquest punt del viatge comensarem a utilitzar "las frases utiles" de la guia i alguns dibuixets, no trobavem ningu que xarrara mica d'angles. Va ser divertit, perque encara que ens esforsarem en xarrar vietnamita, mai saps exactament que estas dient-los. Tenen sis tons, per tant cada silaba es pot pronunciar de sis maneres diferents i tenint en compte que quasi totes les paraules son monosilabes, la cosa es complica. Per exemple la paraula "ma" segons la pronuncia significa: fantasma, pero, mare, llavor d'arros, tomba o cavall. Hem apres a dir algunes coses basiques com hola, gracies,els numeros, quant valen les coses, on esta el bany...i la veritat es que encara que ho hem de repetir varies vegades perque ens entenguin, agraeixen molt l'esfors i sempre riuen. Per fi a l'estacio de busos vam trobar un home que xarrava angles. Li vam preguntar si parlava angles, va dir "yes", si aquest era el bus que anava al Parc Natural, va dir "yes", a quina hora surtia, va dir "yes"...????? Estava clar, sols sabia dir "yes" i com que no hi havia manera d'aclarir-nos, decidirem fer els 50 km en motet.
Ja que no era una zona turistica varem haver de menjar tots els dies de les parades del carrer,molt baratet,pero esperem que aquella carn tant gustosa no fora ca, perque ja n'hem vist alguns en gabies al mercat per ser cuinats. Egcssss...El mes fort es que tambe els tenen com animals de companyia...

Buscant la ruta...
Buon Mha Thuot, el millor cafe, amb les plantacions al fons

La crazy house de la neta "loca" i pija d'un expresident comunista

Cagaleras fever (sense paper i despres agafes el poalet ronyos groc per tirar l'aigua)





carretera nacional en obres (s'estalvien els cons)

En busca de mascarilles per la polucio. Ells i sobretot elles les usen per estar blanquetes i a la moda, fins i tot es posen guants i calcetins, amb la calda que cau!!

Foc a s'olla!


Per fi hem pujat en elefant


Quina troooompa!


Nuvol negre= corre corre que te pillo