Ja estam a Vietnam. Despres d'un dia sencer de vols i aeroports per fi vam arribar a Saigon. Com esperavem ens va caure de benvinguda un bon ruixat durant una hora, pero a sa gent d'aqui pareix que no els afecta, continuen fent vida normal, anant en moto davall de plastics, caminant, venent... Menys mal que plou i refresca s'ambient perque des de les 7 del mati ja fa una basca insoportable.
Els guiris suam sense parar mentre ells van en maniga llarga i sense una gota a la cara, haurem d'adaptar-mos.
Saigon es una ciutat d'uns 7 milions d'habitants dels que mes de la meitat duen motos, es la ciutat sagrada no de les vaques sino de les motocicletes. Quan es semafor es posa en vermell no tens temps de contar-les...
Tambe es una ciutat de contrasts on conviuen cases velles, gent amb oficis antics i els tipics capells vietnamites, amb edificis moderns, karaokes, restaurants de luxe...
Despres d'uns dies adaptant-mos i caminant per la ciutat ja estam un poc farts de tant de transit i dema partim cap al Delta del Mekong on passarem dos o tres dies i embarcarem pel riu cap a Camboia.
Aqui deixam un parell de fotos del nostre pas per Saigon, no estavem gaire insipirats, ja n'anirem fent de mes polides.
Be, ja direm mes coses. Salut
Tipic menjar vietnamita: Pho (sopa calenteta amb noodles per passar la calor). Aixo si, 4 euros un bon dinar per tots dos.
Visita al Museu de records de la guerra. Tipus d'armament, helicopters, tanques dels americans, i fotos molt fortes de sa guerra.
El nostre impermeable de Decathlon va ser inutil, i rapidament ens transformarem en pitufos.
Tunels de Cuchi, a 50km de Saigon, on el Vietcong tenia 250 km de tunels subterranis alguns d'ells davalls dels campaments dels americans. Es molt claustrofobic entrar en aquest lloc tan fosc i petit. I pensar que hi vivien 16 mil vietnamites sense quasi veure la llum.
Un dels tanques americans deixat de record.
