Per Vietnam,Camboia, India i Nepal: 15 agosto 2010

Vistes des de l'hotel, quasi com estar als Alps pero amb arrossers.

" KOM" o arros, el pa de cada dia

Per fi pantalons i maniga llarga

Les "Dzao vermelles" a l'entrada de ca seva.

La bicicleta dels nens de Sapa...

Els nens, sovint, cuiden dels mes petits

Parada de relax durant el trekking

Tot es dia cosint, sort de l'arribada de les ulleres

"Thai" amb la seva espectacular parabolica...no es penseu, quasi totes tenen

mobil

Dona amb el cap i les celles rasurades, seguint la moda Dzao.

el flautista d'Hamelin a lo "Mhong"

Aixo es el que li pot passar a qualsevol turista si mostra algun interes

per comprar a les astutes Mhongs. Son analfabetes pero, moltes,

xarren un angles perfecte.

Decidirem fer una parada en en Quy Nhon de cami a Hoi An. Per fi trobem la mar, res que envejar a les nostres cales d'Eivissa, aixo si l'aigua ben calenteta. Despres d'un parell de dies descansant per aqui partiem cap a Hoi An en una furgo que anava parant constantment per recollir gent. Anavem com a sardines. Primer de tot estavem un poc cabrejats, despres comensarem a pensar que era lo normal, pero uns km despres ens para la policia i el xofer rapidament va treure un billet gros i el copilot va fer baixar d'amagat a un passatger. El policia accepta de bon grat el bitllet despres de fer una ullada a la furgo i uns metres despres tornaren a recollir al pobre passatger. El que no sabiem es que un parell d'hores despres ens deixarien tambe a nosaltres enmig de la carretera...la furgo no anava a Hoi An, sino que aturava en un creuament a 10 km. aixi que haverem d'agafar un mototaxi cadascun.
Hoi An i els seus voltants ens ha encantat. es un poble de cases baixes que entre els s. XVII i XIX va ser un dels ports internacionals mes importants del sudest asiatic. Per aquest motiu durant segles els xinesos i els japonesos establiren algunes colonies aqui.
Es un poble molt turistic i prou car ,aqui la gent ve a fer-se tratges, sabates i vestits a mida, et falsifiquen qualsevol marca o model amb bones teles en unes hores. Nosaltres, com ja imaginareu, no hem caigut en la tentacio.
Pero si que ens hem donat altres luxes, com anara a la platja de Xina, de 30 km d'arena blanca, i menjar com a reis. Aixo si que son vacances!
De la ciutat el que mes ens ha agradat ha estat l'ambient de vora el riu quan es fa de nit, tot iluminat amb farolets de colors. Ens hagues agradat passar algun dia mes per aqui pero ens vam equivocar comprant un bitllet d'avio i hem de retallar un dia la nostra estada.
De Hoi An partirem cap a Hue, la ciutat imperial, i aqui varem veure la ciutadela, que no te res d'especial i esta bastant desgastada pes bombardejos. Tornarem a llogar moto dos dies per sortir d'aquesta ciutat, un dia a la platja i altre a les tombes reials, el que mes ens va agradar. No sabeu quina fortuna gastaven es emperadors per enterrar-se... segur que ara deuen estar en el mateix estat que qualsevol altre...