VARANASSI, ciutat de les vaques i dels morts

Primer bany purificador al Ganges

Boat boat boat per recorrer el Ganges

Dones pentinant-se i xafardejant despres del bany

Reunio matinal al ghat.

El Ganges en caure el sol

Classe tipical india (allo del fons es la pissarra)

El nostre angel: SUDEB ROY

Bola Baba: un fisio poc delicat al Ganges

Varanassi o Benares no es una ciutat monumental, es un lloc on parar-se a observar com viuen els indis (i les vaques,aqui son les reines), especialment vora els Ghats. Com ja passava a Haridwar ciutat sagrada, cada dia es fan 2 cerimonies al riu: abans de sortir el sol i abans del crepuscle. A Varanassi ens ha agradat molt mes el mati: els homens, dones i nens despres de completar els seu ritual diari es banyen, es renten les dents, es pentinen, s'afeiten, renten la roba, es donen un massatge ayurvedic...el riu es un gran lavabo public i perque no dir-ho el bany mes guarro que hem vist mai. (Hem llegit que hi ha un dofi en aquestes aigues pero es impossible que no s'haja extinguit entre tanta merda).

Pero la veritat es que et quedes embobat sols de mirar que fa la gent, sempre que podem perque la majoria de vegades ens ofereixen constantment coses: hotel, seda, polseres, anar en barca, fer donacions per la llenya dels morts, pintar-nos la cara amb el punt vermell, fer boxa, massatges, drogues... De vegades es esgotador, de vegades molt divertit!!!

Les cremacions aqui tambe son impressionants, unes 10 fogueres sempre constants, els cossos dels morts embolcallats en teles de diferents colors segons si son homens, dones o vells, esperant el seu torn junt als familiars. No hi ha plors, sols silenci, el so del la llenya cremant i l'olor.

Ens hem instalat a una guest-house al barri mes popular i animat, el Chowk. Aqui els carrers encara son mes estrets i tortuosos, impossible no perdret o xafar una bonyiga fresca, sobretot a la nit, habitualment sols amb la llum de la llanterna.
El segon dia passejant pels carrerons ens vam topar amb una escola publica i el porter ens va convidar a entrar. Els nens estaven amollats pel pati, no vam aclarir si era l'esbarjo, l'hora de dinar...varem xarrar una mica amb ells i despres ho intentarem amb els profes: tots homens grans dormitejant a l'ombra d'un arbre al pati, no ens van fer ni cas...doncs AU

Avui tambe ha estat un dia diferent. La nena tenia "constipation" per menjar tant de "spacy food" i despres de 10 dies "no toilet", hem decidit anar a l'hospital public (el dels guiris quedava un poc lluny). En arribar estavem "lost", tot estava ple de gent i els cartells en hindi. Despres de fer una volta perduts, un home, com si fos un aparicio mariana, ens ha ofert la seva ajuda i li hem explicat que no estavem de visita cultural. El simpatiquissim home ens ha fet passar a una sala plena de gent, al fons darrera tots els caps estava el metge i dos o tres practicants. El torn l'agafava el primer que seia al tamboret al seu costat (com al joc de les cadires). A nosaltres l'angel de la guarda ens ha fet passar per davant de tots els caps que segurament durien hores esperant. Ens regalimaven les gotes de suor de la vergonya, pero la gent tanmateix ens deixava passar. Alla estavem nosaltres, en una sala de 3 x 4 m2 amb unes 20 persones mirant, intentant explicar el problema de l'estrenyiment. Creiem que la majoria de la gent no enten l'angles i per tant no sabien que parlaven, fins que hem tret un pot de laxant que haviem pillat de la farmacia i tota la sala ha esclatat a riure. Fotre, sembla que els indios sols agafen cagaleres...
El nostre angel ha resultat ser el director de l'hospital i ens ha tornat a colar per fer una ECO i ens ha acompanyat a la farmacia. Tot un gran home.... No us preocupeu, esperam que dema n'Eli pugui parir el ser que porta a la panxa.

Encara estem a Varanassi pero en un parell d'hores agafam un tren cap a Kajuraho. Estarem per alli un parell de dies i potser ens acostem a fer una volta en elefant a un parc natural. Ja contarem...
Cuideu-vos molt i fins a l'altra!!!! Com diuen aqui dannebad (gracies) per acompanyar-nos!!!

KATHMANDU

Nenes amb ganes de riure i tambe de menjar

Els ulls de Buda a moltes stupes de la ciutat

Pasupatinath i crematori al fons

Aqui renten la roba, els plats, es dutxen...

Baktaphur

Baktaphur

Baktaphur

Kathmandu es una ciutat dinamica i de clars-obscurs. Pots passejar per alguns barris i quasi oblidar que estas tan lluny de casa, i de sobte, al girar un canto, et trobes de nou a un carrer brut i fosc, pobre. De la mateixa manera nens descalsos, venedors, estudiants amb texans, dones musulmanes amb la cara tapada, homes de negocis amb el portatil...tots es barrejen, topen i caminen junts pels mateixos carrers.

El que mes hem disfrutat ha estat passejar i perdrens per la ciutat vella i descobrir els mil i un racons i placetes, uns tranquils, altres frenetics, que hem anat descobrint. Des dels graons dels temples de Durbar Square hem observat, per fi tranquils, el cor de la ciutat i el anar i vindre de la seva gent.

Dels altres llocs propers a aquesta ciutat ens quedem amb Pasupatinath, una especie de ciutat encantada amb temples hindus i els respectius crematoris per a rics i pobres. El desig mes valuos pels hindus ( a Nepal al contrari del que creiem sols una minoria es budista) es poder escapar del cercle de la rencarnacio i accedir al nirvana i sols ho poden fer sent cremats a vora del riu. Per fer-vos una idea un cos tarda unes 3 h en socarrar-se i es necessita uns 350 kg de llenya. Qui no te prous sous per pagar la llenya (que es molt cara) es llansat al riu a mig cremar perque els corbs i els voltors acaben la feina. L'olor es fortet, similar al pel socarrimat del porc.

Tambe ens va agradar Baktaphur, un poble que sembla aturat en el temps. Dins d'unes muralles (hi havia que pagar 7 euros!!! pero ultimament hem apres a colarmos pels carrerons de darrera) un laberint d'atzucacs, temples i places. Ambient molt relaxat.