jueves, 5 de agosto de 2010

Muntanyes centrals: DALAT I BUON MA THUOT

Mercat de Buon Ma Thuot

Despres de tornar de Cambodia i fer nit en Saigon, per fi vam comensar es nostre viatge mes aventurer cap a les muntanyes del centre.
A Dalat hi vam estar un parell de dies amb una parella de valencians recorrent la zona amb moto. El millor del poble es la temperatura - ja no fa aquella calor insoportable - i que els turistes que hi ha son quasi tots de Vietnam. Per altra banda, no a tots els llocs vam ser benvinguts, en molts d'hotels no volien saber res d'extrangers, no sabem si era perque no parlaven res d'angles o perque amb el turisme nacional en tenien prou. A mes, als pobles del voltant inclus no volien ni veure'ns, anavem en moto preguntant i ens giraven la cara. Pero al final, d'una manera o una altra, vam trobar allo que buscavem: les cascades, la fabrica de seda....
Uns dies despres ens despedirem de la parelleta de valencians i ens dirigirem a un poble mes al nord: Buon Ma Thuot. Tornarem a llogar una moto per dos dies i visitarem unes altres cascades i passetjarem en elefant per la selva d'un parc natural.
En aquest punt del viatge comensarem a utilitzar "las frases utiles" de la guia i alguns dibuixets, no trobavem ningu que xarrara mica d'angles. Va ser divertit, perque encara que ens esforsarem en xarrar vietnamita, mai saps exactament que estas dient-los. Tenen sis tons, per tant cada silaba es pot pronunciar de sis maneres diferents i tenint en compte que quasi totes les paraules son monosilabes, la cosa es complica. Per exemple la paraula "ma" segons la pronuncia significa: fantasma, pero, mare, llavor d'arros, tomba o cavall. Hem apres a dir algunes coses basiques com hola, gracies,els numeros, quant valen les coses, on esta el bany...i la veritat es que encara que ho hem de repetir varies vegades perque ens entenguin, agraeixen molt l'esfors i sempre riuen. Per fi a l'estacio de busos vam trobar un home que xarrava angles. Li vam preguntar si parlava angles, va dir "yes", si aquest era el bus que anava al Parc Natural, va dir "yes", a quina hora surtia, va dir "yes"...????? Estava clar, sols sabia dir "yes" i com que no hi havia manera d'aclarir-nos, decidirem fer els 50 km en motet.
Ja que no era una zona turistica varem haver de menjar tots els dies de les parades del carrer,molt baratet,pero esperem que aquella carn tant gustosa no fora ca, perque ja n'hem vist alguns en gabies al mercat per ser cuinats. Egcssss...El mes fort es que tambe els tenen com animals de companyia...

Buscant la ruta...
Buon Mha Thuot, el millor cafe, amb les plantacions al fons

La crazy house de la neta "loca" i pija d'un expresident comunista

Cagaleras fever (sense paper i despres agafes el poalet ronyos groc per tirar l'aigua)





carretera nacional en obres (s'estalvien els cons)

En busca de mascarilles per la polucio. Ells i sobretot elles les usen per estar blanquetes i a la moda, fins i tot es posen guants i calcetins, amb la calda que cau!!

Foc a s'olla!


Per fi hem pujat en elefant


Quina troooompa!


Nuvol negre= corre corre que te pillo






miércoles, 4 de agosto de 2010

ANGKOR

Per fi tenim una bona estona i un ordinador que va mes o menys rapid per poder contar alguna cosa i penjar  fotos.  Fa quasi dos setmanes que estiguerem a Camboia, encara que nosaltres tenim la sensacio de que ja ha passat una eternitat.
Les runes d'Angkor estan declarades patrimoni de la humanitat i la veritat es que mereixen aquest titol. Aquesta ciutat, capital de l'imperi jemer entre els s.IX i XV, va dominar tot el sudest asiatic. En l'actualitat s'han restaurat alguns temples pero molts d'altres estan en runes o engolits per arbres gegants.
Agafarem un tuc-tuc, el conductor per a variar no xarrava mica d'angles i varem recorrer en 2 dies els temples mes importants. Per veure-ho tot necessitariem almenys una setmana pero nosaltres amb dos sessions senceretes ja hem vam tindre prou. A mes la ciutat de Siam Reap, a uns km de les runes, no ens va agradar gens, megaturistica, com el West End pero a lo pijo.
La tornada a Vietnam per una frontera mes al nord va ser encara mes terrorifica que l'anada, 16 hores d'autobus cutre salchichero, es suposava que era un sleeping bus amb seients reclinables, pero "na de na" i una bona estona de mes a la frontera perque el nostre suposat guia era un jeta novato que volia treure's uns dolars de mes.
Us deixam unes fotos de verd i moltes pedres...

Parada de pica pica d'insectes i variadets
Aranyetes fregidetes
pollastres amb nus
Una de les 4 portes d'entrada als temples centrals
temple de Bayon o de les cares
Angkor Wat (en obres)
Figuera borda