POKHARA'S RELAXING

Vistes d'un 8000 dels Annapurnes

Joc nepali tipic d'homens (similar al billar)

Nenes que no van a escola

Botiga de senallons al Old Bazar

L'altra cara del poble, centenars de persones (i de nens) treballant per treure grava a les vores del riu

Carles iniciant-se al budisme a l'Stupa de la Pau

Creuant el llac, al fons petita illa amb temple hindu

Cases rurals esquitxant les muntanyes. En aquesta banda del llac sols hi ha sendes i els nepalis que hi viuen han de creuar-lo amb barca quan necessiten anar al poble.

OMMmmmmmmm...

El simpatic i entranyable borratxin de l'autobus cap a Kathmandu (ens va soltar un rotllo en nepali...i ens va regalar uns miniplatans de premi).

Aquesta es la capital del trekking, rafting, parapenting... i totes les activitats d'aventura imaginables acabades en -ing, pero nosaltres triarem el relaxing a seques. A mes si tenim en compte que arribarem a la ciutat dels Anapurnes despres de 10h de corbes pels precipicis i mal de cul, (a Nepal tambe continuarem sent creients ja que els autobussos continuen sent molt cutres i els xofers estan tan tronats com a l'India). Ens entretinguerem amb el paissatge (perque dormir era imposible), les montanyes i els poblets no tenien desperdici!
Ja en Pokhara ens quedarem a l'hotel del germa d'un al.lot que coneguerem passada la frontera:el millor amb diferencia fins ara i tot per a nosaltres sols, ja que aqui la temporada turistica ja s'ha acabat.
Aquests dos dies han estat molt tranquis, el primer dia volteta amb bici pel poble i algun temple i el segon dia creuarem el llac per visitar l'estupa budista de la pau, al cim d'una montanya (no de les de 8000 metres,eh?).

Nepal s'assembla en algunes coses a India: els homens s'agafen de la ma o del muscle per demostrar que son amics, escupeixen continuament (encara no hem descobert d'on treuen tanta saliva perque les garrapades son minines), el forat en terra per fer les necessitats tampoc canvia, ni les vaques encara que aqui hi ha mes bueys...
Pero hi ha moltes coses diferents: A Nepal estan molt mes occidentalitzats, viuen de cara al turista motxilero, pots sortir de marxa amb ells per la nit i escoltar musica en directe, pero no tradicional nepali, sino versions de The Doors, Queen, Sting... fins i tot hi ha paper de WC als garitos i als bars.

Creim que Nepal i l'India es poden definir amb la seva gastronomia. Nepal te uns menjars molt senzills i no picants: arros blanc o noodles amb verdures, patata o carn, sopes i el plat estrella, els momos, una especie de miniempanadilles de pasta farcides de carn de buey , pollastre o verdura.
Ens han agradat tant que cada dia hem anat al mateix bar familiar a menjar-ne (uns 3 euros soparillo i birretes). L'India en canvi, te una gastronomia molt rica i variada, amb multitud d'especies, sempre picant o molt picant. Cada menjada es una sorpresa, es impossible coneixer en pocs dies tots els seus plats. Alguns son bonissims i sabrosos, altres et poden deixar la llengua escaldada i fer-te suar com un porc, pero mai et deixaran indiferent. Aixi es l'India.

Be al.lots i al.lotes, el proxim dia us contarem com ha anat per Kathmandu, per ara ens esta agradant...
Salut i llarga vida!!!!

NEPAL

!! Perdonau els dies de retard que portem, pero aquesta vegada no hem tingut gaire temps per parlar-vos. El dia 2 partirem de Delhi cap a Gorakpur per agafar un tren que ens dugues a la frontera amb Nepal. Haviem d'arribar a aquesta ciutat a les 9 del mati pero arribarem per la nit (en total 23 hores de tren en un compartiment per a 6 persones on erem 11!!). Aixi i tot ferem un nou amic en el tren, un jove amb qui ens enteniem amb gestos i somriures, ja que no parlava gaire angles i tot i aixi casi sense coneixer-nos ens va convidar a casa seva en compte d'anar a Nepal. Gorakpur era una ciutat bruta, fosca i plena de mosquits (ens salvaren les llanternes, el relek i la mosquitera per dormir). A les 5 del mati estavem en peu per agafar un bus que ens duria a Sinauli, la frontera. No es veia res, la boira era mes densa que mai, pero el xofer de l'autobus ronyos tenia : adelantava sense parar pitant com un loco. Aquell dia vam comensar a ser creients. Despres de 3 hores pasarem per l'oficina d'inmigracio India (intentaren que els deixarem una bona propina,pero tambe nosaltres hem apres a fer com que no els entenem quan parlen angles i no ens interessa) i per l'oficina de Nepal per treure el visat. Quan estavem a punt d'agafar un autocar direccio a Pokhara, uns anglesos ens van dir que les carreteres estaven tallades (encara que els de l'oficina d'informacio ens insistia que en una hora les obririen). Decidirem guiarnos pel nostre instint i fer nit en el seguent poble a 4 km, i com que els rickshaws ens agobiaven, vam fer el cami a peu. Va ser una bona experiencia, sembla que cap guiri passava per aki caminant ( sols en bus turistic o jeep) i els nepalies, sobretot els nens ens miraven i ens saludaven curiosos i contents. Va ser passar la frontera i a mes de sortir el sol , la gent semblava mes alegre i relaxada que a l'India. Ja al poble, Borihawa, ens vam fer la primera birreta del viatge (a l'India no hi ha manera) i a mes a mes de la terreta: San Miguel, encara que els d'aqui diuen que es de Nepal. Despres de tornar a canviar sous, aconseguirem un hotelet per 300 rupies nepalis (uns 3 euros). Aprofitarem per fer una volteta pel poblet i el mercat. Soparem sense llum al barutxo de l'hotel i l'amo ens explica que la situacio politica a Nepal no es gaire estable i que la nit anterior havien intentat carregar-se a un lider d'un dels partits politics i per aixo la carretera principal estava tallada. Sembla que aquesta situacio es prou habitual pero no us preocupeu nosaltres no correm cap perill. De nou el despertador a les 5 h del mati i caminet cap a Pokhara en bus... Tenim problemes amb descarregar les fotos, dema continuarem, suposem que ja des de Kathmandu! Gracies per tots els comentaris i els seguidors del blog (fins i tot els que no tenen cara i no escriuen res...) Una abrasada molt forta!!! PD: no penseu que hem perdut la nostra habilitat per escriure sense fer faltes d'ortografia, pero aqui no hi ha c trencada, ni accents...pero hi ha momo's, ja us contarem dema que son.