NEPAL

!! Perdonau els dies de retard que portem, pero aquesta vegada no hem tingut gaire temps per parlar-vos. El dia 2 partirem de Delhi cap a Gorakpur per agafar un tren que ens dugues a la frontera amb Nepal. Haviem d'arribar a aquesta ciutat a les 9 del mati pero arribarem per la nit (en total 23 hores de tren en un compartiment per a 6 persones on erem 11!!). Aixi i tot ferem un nou amic en el tren, un jove amb qui ens enteniem amb gestos i somriures, ja que no parlava gaire angles i tot i aixi casi sense coneixer-nos ens va convidar a casa seva en compte d'anar a Nepal. Gorakpur era una ciutat bruta, fosca i plena de mosquits (ens salvaren les llanternes, el relek i la mosquitera per dormir). A les 5 del mati estavem en peu per agafar un bus que ens duria a Sinauli, la frontera. No es veia res, la boira era mes densa que mai, pero el xofer de l'autobus ronyos tenia : adelantava sense parar pitant com un loco. Aquell dia vam comensar a ser creients. Despres de 3 hores pasarem per l'oficina d'inmigracio India (intentaren que els deixarem una bona propina,pero tambe nosaltres hem apres a fer com que no els entenem quan parlen angles i no ens interessa) i per l'oficina de Nepal per treure el visat. Quan estavem a punt d'agafar un autocar direccio a Pokhara, uns anglesos ens van dir que les carreteres estaven tallades (encara que els de l'oficina d'informacio ens insistia que en una hora les obririen). Decidirem guiarnos pel nostre instint i fer nit en el seguent poble a 4 km, i com que els rickshaws ens agobiaven, vam fer el cami a peu. Va ser una bona experiencia, sembla que cap guiri passava per aki caminant ( sols en bus turistic o jeep) i els nepalies, sobretot els nens ens miraven i ens saludaven curiosos i contents. Va ser passar la frontera i a mes de sortir el sol , la gent semblava mes alegre i relaxada que a l'India. Ja al poble, Borihawa, ens vam fer la primera birreta del viatge (a l'India no hi ha manera) i a mes a mes de la terreta: San Miguel, encara que els d'aqui diuen que es de Nepal. Despres de tornar a canviar sous, aconseguirem un hotelet per 300 rupies nepalis (uns 3 euros). Aprofitarem per fer una volteta pel poblet i el mercat. Soparem sense llum al barutxo de l'hotel i l'amo ens explica que la situacio politica a Nepal no es gaire estable i que la nit anterior havien intentat carregar-se a un lider d'un dels partits politics i per aixo la carretera principal estava tallada. Sembla que aquesta situacio es prou habitual pero no us preocupeu nosaltres no correm cap perill. De nou el despertador a les 5 h del mati i caminet cap a Pokhara en bus... Tenim problemes amb descarregar les fotos, dema continuarem, suposem que ja des de Kathmandu! Gracies per tots els comentaris i els seguidors del blog (fins i tot els que no tenen cara i no escriuen res...) Una abrasada molt forta!!! PD: no penseu que hem perdut la nostra habilitat per escriure sense fer faltes d'ortografia, pero aqui no hi ha c trencada, ni accents...pero hi ha momo's, ja us contarem dema que son.