PUSHKAR, JODHPUR, JAISALMER I DELHI

Que mires?

Maraha del Rajhastan

Spacy species

Aquest home no va de bromes

N'Eli i sa Clock Tower al market de Jodhpur

Jodhpur, la ciutat blava

Barber de carrer

Vaques i Carles a Jaisalmer

Fort de Jodhpur

Entrada a la ciutadella de Jaisalmer

Passeig pel desert de Pushkar

Camel Safari

Al segon dia comensa el patiment de cul

Pushkar, la ciutat dels hippies

Gratant puces al llac de Pushkar

Bones a tothom! com haureu deduit estam un poc gossos i no tenim massa ganes d'escriure (tampoc vosaltres,eh?), aixi que aqui estan algunes de les imatges dels nostres darrers dies pel Rajasthan. Pot ser dema pengem alguna mes, sino no us preocupeu, tenim unes 2000 o 3000 fotos, i si teniu ganes de mes ja us farem un passe fins que us avorriu, jeje.

Bona nit des de Dellhi o bona siesta....

Tornarem morenets. Es broma, tornarem d'aqui uns dies (a no ser que els amics i la family us estireu un poc i ens pagueu un altre bitllet per tornar a l'estiu). Fins aleshores, una abrassada a tothom!!!!

EL TAJ MAHAL I FATEHPUR SIKRI

Dia de la Republica a una escola, tots ben colocadets.

Ambientillo als carrers d'Agra

Altra visio del Taj

"Muslims" orant

L'elefanta tambe va de compres

L'amo de 95 anyets

Els Thalis de cal amo

No cal dir que es, tipical postcard

Xarradeta en Fathepur Sikri

Fathepur

Un "tempo" de la peli Mad Max, al fons la disco mobil

La porta mes gran d'Asia, 54 m.

Ja hem llegit a la premsa que a Eivissa heu tingut uns dies de vent i talls d'electricitat. Si us serveix de consol aqui "es el pan nuestro de cada dia", pero unes espelmes sempre donen bon rotllet.

AGRA

A mig dia arribarem a Agra i ens instalarem a una guest house molt tranquila, amb un jardi molt polit on quasi podies oblidar que et trobaves a una gran ciutat. Despres d'un bon dinar i una bona becaeta merescuda passejarem per un bazar proper i ens foterem una immensa copa de gelat..mmmm.

Al dia seguent de bon matinet, a les 7 am, ja estavem davant el Taj Mahal per veure com anava canviant de color. Aquest palau, totalment simetric, va ser construit al S. XVII per Shah Jahan dedicat a la seva dona despres de morir de forma tragica (snif snif que romantic). Per construir-lo va fer venir mils d'artesans d'Orient i d'Europa. Uns anys despres, el seu fill el va empresonar al "Red Fort", lloc des d'on el vell destronat podia contemplar la seva obra. Hem constatat que es com a les postals, el que no sabiem es que ens haviem de descalsar per entrar i que el marbre estava congelat.

El "Red Fort" no ens va agradar tant, com sempre preferim perdre'ns pels carrerons , els mercat si parlar en hindinglish amb els autoctons.

FATHEPUR SIKRI

Arribarem pel mati despres de sols 1h 30 min de bus, tot un luxe. Aquest mini poble tambe te una gran ciutadella hindu, musulmana i jainista. Va ser fundada per Akbar (un dels fills de l'emperador que construi el Taj), que no tenia hereu i despres de consultar a un savi que vivia al cim de Sikri, va tindre tres fills. En agraiment va alsar la nova capital que 15 anys despres va ser abandonada per falta d'aigua per abastir la poblacio. Avui en dia, un petit poble ha crescut envoltant aquesta ciutadella aturada en el temps.

Aqui, com a Khajuraho, els nens tambe ens acosen amb "ALO PEN, ALO CHAMPU, ALO CHOCOLET, ALO RUPIS, ETC...". Nosaltres ja hem apres la paraula magica "chalo, chalo" ( ves a pasturar), perque de vegades la situacio es prou cansina, cada un es capas de dir-te "alo pen"unes 20 vegades seguides, i normalment van unint-se entre 5 o 10 nens alhora. Quan has esquivat uns quants, i gires la cantonada, torna a repetir-se el proces. Feu la multiplicacio.

Anem millorant, aquesta vegada ens hem allotjat en una guest house amb terrassa privada i amb vistes al camp. Tambe hem trobat un lloc on menjar un thali per 30 rupies (50 centims). Es el menjar que veis a la foto, una especie de menu a base d'arros, dos o tres verdures sempre spacy, llenties i chapati (pa) i de postre curd (iogurt directe de vaca).
El vell que surt a la foto era tot un personatge de 95 anys que controlava a tot quisqui, clients, familia, cuiner... i els donava ordres a tothom des del seu banc ple de mosques. A la foto surt tot serios perque era un presu i sols li quedava una dent, aixo si el tio menjava patates ondulades.

26 de gener: dia de la Republica.

Aquest dia com a bons mestres anarem a treballar...uns xavalets indis ens portaren tot orgullosos per diverses escoles on celebren aquest dia amb balls, poesies, teatre... com a les festes del nostre cole pero a la hindu. Proximament us penjarem un video dels balls mes populars del moment.

Ah, i les galetes son uniques d'aquest poble. Ens portem reserves per si de cas...

Aquesta vegada les fotos no estan ordenades cronologicament, pero ja no hem tengut paciencia. Per cert, les fotos son obra dels dos (de la "dulhan" i el "dulha").

Una abrassada a tothom des de Jodhpur, kina calor...!!

KHAJURAHO & ORCHHA

Cicloturisme a Old Town

Nice couple, com diuen per aki (no es poden creure que no be married)

Descans despres d'una jornada de guerra

I si no hi ha femelles... no problem

Temple de Lakshman, dedicat a Visnu

Temples de la zona oest

zzrrrbrup... muuuuu... aquestes tambe practiquen el kama sutra

Porteta per entrar al Palau del Raja Mahal

Black Monkey (que tendre! pero de vegades tambe treuen les dents)

Jahangir Mahal, combina l'estil hindu i el mogol

Vistes desde la fortalesa medieval

Bany de sol solitari al riu...k bo!

Bones, ja hi tornam a ser! Us escrivim des d'Agra per contar-vos per on hem estat trotant aquests darrers dies. El 18 (no recordem quin dia de la setmana era, bona senyal) arribarem de nit a Khajuraho, despres dels habituals retards de tren. Es un poble petit pero son mes pesats que una vaca sagrada, tots els jovenets volen aprendre espanyol, es a dir, una altra tactica per intentar enredar-te o timar-te. Els dos dies que passarem aqui, llogarem una bicicleta per recorrer el Old town i els temples (fins i tot aixi, alguns ens perseguien en moto o en bici). Tot i aixo, la visita esta mes que justificada, en l'actualitat queden uns 22 temples construits entre el s. IX i XII dels 85 que hi havien... i us assegurem que podeu passar hores observant les minucioses escultures que representen temes de la vida cotidiana d'aquella epoca: la guerra i la mort, els Deus, l'amor amb escenes XXX (actualment els hindis no accepten l'homosexualitat pero sembla que al S.IX estaven mes avansats, eren superdotats i s'ho montaven amb els cavalls). Al final, com quasi sempre ens anarem amb bon sabor de boca perque sempre coneixes a gent de veritat: un artista hindi amb bon Karma, un catala aventurer (amb amics en comu a Eivissa) que viatja tot sol i una gran familia. Despres d'arribar a un poble dels voltants, uns nens, primer 3 o 4 que es convertiren en uns 15 que anaven afegint-se (Xeee, semblaven els profes en la pujada a Sa Talaia) ens acompanyaren a pujar a un cim proper. Acabarem a casa seva amb tota la family amb 30 persones al voltant i concertillo gratuit a carrec de l'oncle a la trompeta i el nebot a l'organillo.

Despres de Khajuraho partirem cap a Orchha, poblet petit amb grans Palaus medievals de Marajas i Marajines. Aqui hem trobat la tranquilitat i endinsant-nos en les runes i els palaus, hem pogut imaginar com vivien en aquella epoca. A mes un riu envoltant la fortalesa on aturarem el temps: picnic de tortilla de patatas i bany de sol en les llises roques... que boo!
Dema en sortir el sol ja estarem davant del Taj Mahal, ja us contarem si es igual que a ses postals
Una abrasada a tothom

PD d'Eli: els coleguis d'en Carles podrieu estirar-vos un poquet i escriure una linea...aixi tindreu un bon karma, jeje

VARANASSI, ciutat de les vaques i dels morts

Primer bany purificador al Ganges

Boat boat boat per recorrer el Ganges

Dones pentinant-se i xafardejant despres del bany

Reunio matinal al ghat.

El Ganges en caure el sol

Classe tipical india (allo del fons es la pissarra)

El nostre angel: SUDEB ROY

Bola Baba: un fisio poc delicat al Ganges

Varanassi o Benares no es una ciutat monumental, es un lloc on parar-se a observar com viuen els indis (i les vaques,aqui son les reines), especialment vora els Ghats. Com ja passava a Haridwar ciutat sagrada, cada dia es fan 2 cerimonies al riu: abans de sortir el sol i abans del crepuscle. A Varanassi ens ha agradat molt mes el mati: els homens, dones i nens despres de completar els seu ritual diari es banyen, es renten les dents, es pentinen, s'afeiten, renten la roba, es donen un massatge ayurvedic...el riu es un gran lavabo public i perque no dir-ho el bany mes guarro que hem vist mai. (Hem llegit que hi ha un dofi en aquestes aigues pero es impossible que no s'haja extinguit entre tanta merda).

Pero la veritat es que et quedes embobat sols de mirar que fa la gent, sempre que podem perque la majoria de vegades ens ofereixen constantment coses: hotel, seda, polseres, anar en barca, fer donacions per la llenya dels morts, pintar-nos la cara amb el punt vermell, fer boxa, massatges, drogues... De vegades es esgotador, de vegades molt divertit!!!

Les cremacions aqui tambe son impressionants, unes 10 fogueres sempre constants, els cossos dels morts embolcallats en teles de diferents colors segons si son homens, dones o vells, esperant el seu torn junt als familiars. No hi ha plors, sols silenci, el so del la llenya cremant i l'olor.

Ens hem instalat a una guest-house al barri mes popular i animat, el Chowk. Aqui els carrers encara son mes estrets i tortuosos, impossible no perdret o xafar una bonyiga fresca, sobretot a la nit, habitualment sols amb la llum de la llanterna.
El segon dia passejant pels carrerons ens vam topar amb una escola publica i el porter ens va convidar a entrar. Els nens estaven amollats pel pati, no vam aclarir si era l'esbarjo, l'hora de dinar...varem xarrar una mica amb ells i despres ho intentarem amb els profes: tots homens grans dormitejant a l'ombra d'un arbre al pati, no ens van fer ni cas...doncs AU

Avui tambe ha estat un dia diferent. La nena tenia "constipation" per menjar tant de "spacy food" i despres de 10 dies "no toilet", hem decidit anar a l'hospital public (el dels guiris quedava un poc lluny). En arribar estavem "lost", tot estava ple de gent i els cartells en hindi. Despres de fer una volta perduts, un home, com si fos un aparicio mariana, ens ha ofert la seva ajuda i li hem explicat que no estavem de visita cultural. El simpatiquissim home ens ha fet passar a una sala plena de gent, al fons darrera tots els caps estava el metge i dos o tres practicants. El torn l'agafava el primer que seia al tamboret al seu costat (com al joc de les cadires). A nosaltres l'angel de la guarda ens ha fet passar per davant de tots els caps que segurament durien hores esperant. Ens regalimaven les gotes de suor de la vergonya, pero la gent tanmateix ens deixava passar. Alla estavem nosaltres, en una sala de 3 x 4 m2 amb unes 20 persones mirant, intentant explicar el problema de l'estrenyiment. Creiem que la majoria de la gent no enten l'angles i per tant no sabien que parlaven, fins que hem tret un pot de laxant que haviem pillat de la farmacia i tota la sala ha esclatat a riure. Fotre, sembla que els indios sols agafen cagaleres...
El nostre angel ha resultat ser el director de l'hospital i ens ha tornat a colar per fer una ECO i ens ha acompanyat a la farmacia. Tot un gran home.... No us preocupeu, esperam que dema n'Eli pugui parir el ser que porta a la panxa.

Encara estem a Varanassi pero en un parell d'hores agafam un tren cap a Kajuraho. Estarem per alli un parell de dies i potser ens acostem a fer una volta en elefant a un parc natural. Ja contarem...
Cuideu-vos molt i fins a l'altra!!!! Com diuen aqui dannebad (gracies) per acompanyar-nos!!!

KATHMANDU

Nenes amb ganes de riure i tambe de menjar

Els ulls de Buda a moltes stupes de la ciutat

Pasupatinath i crematori al fons

Aqui renten la roba, els plats, es dutxen...

Baktaphur

Baktaphur

Baktaphur

Kathmandu es una ciutat dinamica i de clars-obscurs. Pots passejar per alguns barris i quasi oblidar que estas tan lluny de casa, i de sobte, al girar un canto, et trobes de nou a un carrer brut i fosc, pobre. De la mateixa manera nens descalsos, venedors, estudiants amb texans, dones musulmanes amb la cara tapada, homes de negocis amb el portatil...tots es barrejen, topen i caminen junts pels mateixos carrers.

El que mes hem disfrutat ha estat passejar i perdrens per la ciutat vella i descobrir els mil i un racons i placetes, uns tranquils, altres frenetics, que hem anat descobrint. Des dels graons dels temples de Durbar Square hem observat, per fi tranquils, el cor de la ciutat i el anar i vindre de la seva gent.

Dels altres llocs propers a aquesta ciutat ens quedem amb Pasupatinath, una especie de ciutat encantada amb temples hindus i els respectius crematoris per a rics i pobres. El desig mes valuos pels hindus ( a Nepal al contrari del que creiem sols una minoria es budista) es poder escapar del cercle de la rencarnacio i accedir al nirvana i sols ho poden fer sent cremats a vora del riu. Per fer-vos una idea un cos tarda unes 3 h en socarrar-se i es necessita uns 350 kg de llenya. Qui no te prous sous per pagar la llenya (que es molt cara) es llansat al riu a mig cremar perque els corbs i els voltors acaben la feina. L'olor es fortet, similar al pel socarrimat del porc.

Tambe ens va agradar Baktaphur, un poble que sembla aturat en el temps. Dins d'unes muralles (hi havia que pagar 7 euros!!! pero ultimament hem apres a colarmos pels carrerons de darrera) un laberint d'atzucacs, temples i places. Ambient molt relaxat.