Delta Mekong

 

Aquestes son les fotos dels tres dies que hem estat pel Delta

del Mekong. L'experiencia ha estat entretinguda pero hem decidit

que intentarem evitar fer alguns tours organitzats i anar mes per lliure.

Hem vist com vivia sa gent del Delta, com fan s'arros, es mercats flotants, una

comunitat cham... i ens ha quedat el cul pla com els vietnamites de tanta

barca. Aixo si, tambe hem  tengut moments de relax, com aquestos bungallows en el Delta on

passarem una nit.

Mercat local d'un petit poblet

Cases tipiques en el riu

Mercat Flotant de Phong Dien a Can Tho

Buda felis

11 hores de viatge per arribar a Phnom Penh, capital de Camboia, la
majoria en aquesta terrible barqueta

Delicioses granotes i serps esperant el seu torn a un restaurant

Good morning Vietnam!

Ja estam a Vietnam. Despres d'un dia sencer de vols i aeroports per fi vam arribar a Saigon. Com esperavem ens va caure de benvinguda un bon ruixat durant una hora, pero a sa gent d'aqui  pareix que no els afecta, continuen fent vida normal, anant en moto davall de plastics, caminant, venent...  Menys mal que plou i refresca s'ambient perque des de les 7 del mati ja fa una basca insoportable.

Els guiris suam sense parar mentre ells van en maniga llarga i sense una gota a la cara, haurem d'adaptar-mos.

Saigon es una ciutat d'uns 7 milions d'habitants dels que mes de la meitat duen motos, es la ciutat sagrada no de les vaques sino de les motocicletes. Quan es semafor es posa en vermell no tens temps de contar-les...

Tambe es una ciutat de contrasts on conviuen cases velles, gent amb oficis antics i els tipics capells vietnamites, amb edificis moderns, karaokes, restaurants de luxe...

Despres d'uns dies adaptant-mos i caminant per la ciutat ja estam un poc farts de tant de transit i dema partim cap al Delta del Mekong on passarem dos o tres dies i embarcarem pel riu cap a Camboia.

Aqui deixam un parell de fotos del nostre pas per Saigon, no estavem gaire insipirats, ja n'anirem fent de mes polides.

Be, ja direm mes coses. Salut

Tipic menjar vietnamita: Pho (sopa calenteta amb noodles per passar la calor). Aixo si, 4 euros un bon dinar per tots dos.

Visita al Museu de records de la guerra. Tipus d'armament, helicopters, tanques dels americans, i fotos molt fortes de sa guerra.

 El nostre impermeable de Decathlon va ser inutil, i rapidament ens transformarem en pitufos.

Tunels de Cuchi, a 50km de Saigon, on el Vietcong tenia 250 km de tunels subterranis alguns d'ells davalls dels campaments dels americans. Es molt claustrofobic entrar en aquest lloc tan fosc i petit. I pensar que hi vivien 16 mil vietnamites sense quasi veure la llum.

Un dels tanques americans deixat de record.

PUSHKAR, JODHPUR, JAISALMER I DELHI

Que mires?

Maraha del Rajhastan

Spacy species

Aquest home no va de bromes

N'Eli i sa Clock Tower al market de Jodhpur

Jodhpur, la ciutat blava

Barber de carrer

Vaques i Carles a Jaisalmer

Fort de Jodhpur

Entrada a la ciutadella de Jaisalmer

Passeig pel desert de Pushkar

Camel Safari

Al segon dia comensa el patiment de cul

Pushkar, la ciutat dels hippies

Gratant puces al llac de Pushkar

Bones a tothom! com haureu deduit estam un poc gossos i no tenim massa ganes d'escriure (tampoc vosaltres,eh?), aixi que aqui estan algunes de les imatges dels nostres darrers dies pel Rajasthan. Pot ser dema pengem alguna mes, sino no us preocupeu, tenim unes 2000 o 3000 fotos, i si teniu ganes de mes ja us farem un passe fins que us avorriu, jeje.

Bona nit des de Dellhi o bona siesta....

Tornarem morenets. Es broma, tornarem d'aqui uns dies (a no ser que els amics i la family us estireu un poc i ens pagueu un altre bitllet per tornar a l'estiu). Fins aleshores, una abrassada a tothom!!!!

EL TAJ MAHAL I FATEHPUR SIKRI

Dia de la Republica a una escola, tots ben colocadets.

Ambientillo als carrers d'Agra

Altra visio del Taj

"Muslims" orant

L'elefanta tambe va de compres

L'amo de 95 anyets

Els Thalis de cal amo

No cal dir que es, tipical postcard

Xarradeta en Fathepur Sikri

Fathepur

Un "tempo" de la peli Mad Max, al fons la disco mobil

La porta mes gran d'Asia, 54 m.

Ja hem llegit a la premsa que a Eivissa heu tingut uns dies de vent i talls d'electricitat. Si us serveix de consol aqui "es el pan nuestro de cada dia", pero unes espelmes sempre donen bon rotllet.

AGRA

A mig dia arribarem a Agra i ens instalarem a una guest house molt tranquila, amb un jardi molt polit on quasi podies oblidar que et trobaves a una gran ciutat. Despres d'un bon dinar i una bona becaeta merescuda passejarem per un bazar proper i ens foterem una immensa copa de gelat..mmmm.

Al dia seguent de bon matinet, a les 7 am, ja estavem davant el Taj Mahal per veure com anava canviant de color. Aquest palau, totalment simetric, va ser construit al S. XVII per Shah Jahan dedicat a la seva dona despres de morir de forma tragica (snif snif que romantic). Per construir-lo va fer venir mils d'artesans d'Orient i d'Europa. Uns anys despres, el seu fill el va empresonar al "Red Fort", lloc des d'on el vell destronat podia contemplar la seva obra. Hem constatat que es com a les postals, el que no sabiem es que ens haviem de descalsar per entrar i que el marbre estava congelat.

El "Red Fort" no ens va agradar tant, com sempre preferim perdre'ns pels carrerons , els mercat si parlar en hindinglish amb els autoctons.

FATHEPUR SIKRI

Arribarem pel mati despres de sols 1h 30 min de bus, tot un luxe. Aquest mini poble tambe te una gran ciutadella hindu, musulmana i jainista. Va ser fundada per Akbar (un dels fills de l'emperador que construi el Taj), que no tenia hereu i despres de consultar a un savi que vivia al cim de Sikri, va tindre tres fills. En agraiment va alsar la nova capital que 15 anys despres va ser abandonada per falta d'aigua per abastir la poblacio. Avui en dia, un petit poble ha crescut envoltant aquesta ciutadella aturada en el temps.

Aqui, com a Khajuraho, els nens tambe ens acosen amb "ALO PEN, ALO CHAMPU, ALO CHOCOLET, ALO RUPIS, ETC...". Nosaltres ja hem apres la paraula magica "chalo, chalo" ( ves a pasturar), perque de vegades la situacio es prou cansina, cada un es capas de dir-te "alo pen"unes 20 vegades seguides, i normalment van unint-se entre 5 o 10 nens alhora. Quan has esquivat uns quants, i gires la cantonada, torna a repetir-se el proces. Feu la multiplicacio.

Anem millorant, aquesta vegada ens hem allotjat en una guest house amb terrassa privada i amb vistes al camp. Tambe hem trobat un lloc on menjar un thali per 30 rupies (50 centims). Es el menjar que veis a la foto, una especie de menu a base d'arros, dos o tres verdures sempre spacy, llenties i chapati (pa) i de postre curd (iogurt directe de vaca).
El vell que surt a la foto era tot un personatge de 95 anys que controlava a tot quisqui, clients, familia, cuiner... i els donava ordres a tothom des del seu banc ple de mosques. A la foto surt tot serios perque era un presu i sols li quedava una dent, aixo si el tio menjava patates ondulades.

26 de gener: dia de la Republica.

Aquest dia com a bons mestres anarem a treballar...uns xavalets indis ens portaren tot orgullosos per diverses escoles on celebren aquest dia amb balls, poesies, teatre... com a les festes del nostre cole pero a la hindu. Proximament us penjarem un video dels balls mes populars del moment.

Ah, i les galetes son uniques d'aquest poble. Ens portem reserves per si de cas...

Aquesta vegada les fotos no estan ordenades cronologicament, pero ja no hem tengut paciencia. Per cert, les fotos son obra dels dos (de la "dulhan" i el "dulha").

Una abrassada a tothom des de Jodhpur, kina calor...!!