KHAJURAHO & ORCHHA

Cicloturisme a Old Town

Nice couple, com diuen per aki (no es poden creure que no be married)

Descans despres d'una jornada de guerra

I si no hi ha femelles... no problem

Temple de Lakshman, dedicat a Visnu

Temples de la zona oest

zzrrrbrup... muuuuu... aquestes tambe practiquen el kama sutra

Porteta per entrar al Palau del Raja Mahal

Black Monkey (que tendre! pero de vegades tambe treuen les dents)

Jahangir Mahal, combina l'estil hindu i el mogol

Vistes desde la fortalesa medieval

Bany de sol solitari al riu...k bo!

Bones, ja hi tornam a ser! Us escrivim des d'Agra per contar-vos per on hem estat trotant aquests darrers dies. El 18 (no recordem quin dia de la setmana era, bona senyal) arribarem de nit a Khajuraho, despres dels habituals retards de tren. Es un poble petit pero son mes pesats que una vaca sagrada, tots els jovenets volen aprendre espanyol, es a dir, una altra tactica per intentar enredar-te o timar-te. Els dos dies que passarem aqui, llogarem una bicicleta per recorrer el Old town i els temples (fins i tot aixi, alguns ens perseguien en moto o en bici). Tot i aixo, la visita esta mes que justificada, en l'actualitat queden uns 22 temples construits entre el s. IX i XII dels 85 que hi havien... i us assegurem que podeu passar hores observant les minucioses escultures que representen temes de la vida cotidiana d'aquella epoca: la guerra i la mort, els Deus, l'amor amb escenes XXX (actualment els hindis no accepten l'homosexualitat pero sembla que al S.IX estaven mes avansats, eren superdotats i s'ho montaven amb els cavalls). Al final, com quasi sempre ens anarem amb bon sabor de boca perque sempre coneixes a gent de veritat: un artista hindi amb bon Karma, un catala aventurer (amb amics en comu a Eivissa) que viatja tot sol i una gran familia. Despres d'arribar a un poble dels voltants, uns nens, primer 3 o 4 que es convertiren en uns 15 que anaven afegint-se (Xeee, semblaven els profes en la pujada a Sa Talaia) ens acompanyaren a pujar a un cim proper. Acabarem a casa seva amb tota la family amb 30 persones al voltant i concertillo gratuit a carrec de l'oncle a la trompeta i el nebot a l'organillo.

Despres de Khajuraho partirem cap a Orchha, poblet petit amb grans Palaus medievals de Marajas i Marajines. Aqui hem trobat la tranquilitat i endinsant-nos en les runes i els palaus, hem pogut imaginar com vivien en aquella epoca. A mes un riu envoltant la fortalesa on aturarem el temps: picnic de tortilla de patatas i bany de sol en les llises roques... que boo!
Dema en sortir el sol ja estarem davant del Taj Mahal, ja us contarem si es igual que a ses postals
Una abrasada a tothom

PD d'Eli: els coleguis d'en Carles podrieu estirar-vos un poquet i escriure una linea...aixi tindreu un bon karma, jeje

VARANASSI, ciutat de les vaques i dels morts

Primer bany purificador al Ganges

Boat boat boat per recorrer el Ganges

Dones pentinant-se i xafardejant despres del bany

Reunio matinal al ghat.

El Ganges en caure el sol

Classe tipical india (allo del fons es la pissarra)

El nostre angel: SUDEB ROY

Bola Baba: un fisio poc delicat al Ganges

Varanassi o Benares no es una ciutat monumental, es un lloc on parar-se a observar com viuen els indis (i les vaques,aqui son les reines), especialment vora els Ghats. Com ja passava a Haridwar ciutat sagrada, cada dia es fan 2 cerimonies al riu: abans de sortir el sol i abans del crepuscle. A Varanassi ens ha agradat molt mes el mati: els homens, dones i nens despres de completar els seu ritual diari es banyen, es renten les dents, es pentinen, s'afeiten, renten la roba, es donen un massatge ayurvedic...el riu es un gran lavabo public i perque no dir-ho el bany mes guarro que hem vist mai. (Hem llegit que hi ha un dofi en aquestes aigues pero es impossible que no s'haja extinguit entre tanta merda).

Pero la veritat es que et quedes embobat sols de mirar que fa la gent, sempre que podem perque la majoria de vegades ens ofereixen constantment coses: hotel, seda, polseres, anar en barca, fer donacions per la llenya dels morts, pintar-nos la cara amb el punt vermell, fer boxa, massatges, drogues... De vegades es esgotador, de vegades molt divertit!!!

Les cremacions aqui tambe son impressionants, unes 10 fogueres sempre constants, els cossos dels morts embolcallats en teles de diferents colors segons si son homens, dones o vells, esperant el seu torn junt als familiars. No hi ha plors, sols silenci, el so del la llenya cremant i l'olor.

Ens hem instalat a una guest-house al barri mes popular i animat, el Chowk. Aqui els carrers encara son mes estrets i tortuosos, impossible no perdret o xafar una bonyiga fresca, sobretot a la nit, habitualment sols amb la llum de la llanterna.
El segon dia passejant pels carrerons ens vam topar amb una escola publica i el porter ens va convidar a entrar. Els nens estaven amollats pel pati, no vam aclarir si era l'esbarjo, l'hora de dinar...varem xarrar una mica amb ells i despres ho intentarem amb els profes: tots homens grans dormitejant a l'ombra d'un arbre al pati, no ens van fer ni cas...doncs AU

Avui tambe ha estat un dia diferent. La nena tenia "constipation" per menjar tant de "spacy food" i despres de 10 dies "no toilet", hem decidit anar a l'hospital public (el dels guiris quedava un poc lluny). En arribar estavem "lost", tot estava ple de gent i els cartells en hindi. Despres de fer una volta perduts, un home, com si fos un aparicio mariana, ens ha ofert la seva ajuda i li hem explicat que no estavem de visita cultural. El simpatiquissim home ens ha fet passar a una sala plena de gent, al fons darrera tots els caps estava el metge i dos o tres practicants. El torn l'agafava el primer que seia al tamboret al seu costat (com al joc de les cadires). A nosaltres l'angel de la guarda ens ha fet passar per davant de tots els caps que segurament durien hores esperant. Ens regalimaven les gotes de suor de la vergonya, pero la gent tanmateix ens deixava passar. Alla estavem nosaltres, en una sala de 3 x 4 m2 amb unes 20 persones mirant, intentant explicar el problema de l'estrenyiment. Creiem que la majoria de la gent no enten l'angles i per tant no sabien que parlaven, fins que hem tret un pot de laxant que haviem pillat de la farmacia i tota la sala ha esclatat a riure. Fotre, sembla que els indios sols agafen cagaleres...
El nostre angel ha resultat ser el director de l'hospital i ens ha tornat a colar per fer una ECO i ens ha acompanyat a la farmacia. Tot un gran home.... No us preocupeu, esperam que dema n'Eli pugui parir el ser que porta a la panxa.

Encara estem a Varanassi pero en un parell d'hores agafam un tren cap a Kajuraho. Estarem per alli un parell de dies i potser ens acostem a fer una volta en elefant a un parc natural. Ja contarem...
Cuideu-vos molt i fins a l'altra!!!! Com diuen aqui dannebad (gracies) per acompanyar-nos!!!

KATHMANDU

Nenes amb ganes de riure i tambe de menjar

Els ulls de Buda a moltes stupes de la ciutat

Pasupatinath i crematori al fons

Aqui renten la roba, els plats, es dutxen...

Baktaphur

Baktaphur

Baktaphur

Kathmandu es una ciutat dinamica i de clars-obscurs. Pots passejar per alguns barris i quasi oblidar que estas tan lluny de casa, i de sobte, al girar un canto, et trobes de nou a un carrer brut i fosc, pobre. De la mateixa manera nens descalsos, venedors, estudiants amb texans, dones musulmanes amb la cara tapada, homes de negocis amb el portatil...tots es barrejen, topen i caminen junts pels mateixos carrers.

El que mes hem disfrutat ha estat passejar i perdrens per la ciutat vella i descobrir els mil i un racons i placetes, uns tranquils, altres frenetics, que hem anat descobrint. Des dels graons dels temples de Durbar Square hem observat, per fi tranquils, el cor de la ciutat i el anar i vindre de la seva gent.

Dels altres llocs propers a aquesta ciutat ens quedem amb Pasupatinath, una especie de ciutat encantada amb temples hindus i els respectius crematoris per a rics i pobres. El desig mes valuos pels hindus ( a Nepal al contrari del que creiem sols una minoria es budista) es poder escapar del cercle de la rencarnacio i accedir al nirvana i sols ho poden fer sent cremats a vora del riu. Per fer-vos una idea un cos tarda unes 3 h en socarrar-se i es necessita uns 350 kg de llenya. Qui no te prous sous per pagar la llenya (que es molt cara) es llansat al riu a mig cremar perque els corbs i els voltors acaben la feina. L'olor es fortet, similar al pel socarrimat del porc.

Tambe ens va agradar Baktaphur, un poble que sembla aturat en el temps. Dins d'unes muralles (hi havia que pagar 7 euros!!! pero ultimament hem apres a colarmos pels carrerons de darrera) un laberint d'atzucacs, temples i places. Ambient molt relaxat.

POKHARA'S RELAXING

Vistes d'un 8000 dels Annapurnes

Joc nepali tipic d'homens (similar al billar)

Nenes que no van a escola

Botiga de senallons al Old Bazar

L'altra cara del poble, centenars de persones (i de nens) treballant per treure grava a les vores del riu

Carles iniciant-se al budisme a l'Stupa de la Pau

Creuant el llac, al fons petita illa amb temple hindu

Cases rurals esquitxant les muntanyes. En aquesta banda del llac sols hi ha sendes i els nepalis que hi viuen han de creuar-lo amb barca quan necessiten anar al poble.

OMMmmmmmmm...

El simpatic i entranyable borratxin de l'autobus cap a Kathmandu (ens va soltar un rotllo en nepali...i ens va regalar uns miniplatans de premi).

Aquesta es la capital del trekking, rafting, parapenting... i totes les activitats d'aventura imaginables acabades en -ing, pero nosaltres triarem el relaxing a seques. A mes si tenim en compte que arribarem a la ciutat dels Anapurnes despres de 10h de corbes pels precipicis i mal de cul, (a Nepal tambe continuarem sent creients ja que els autobussos continuen sent molt cutres i els xofers estan tan tronats com a l'India). Ens entretinguerem amb el paissatge (perque dormir era imposible), les montanyes i els poblets no tenien desperdici!
Ja en Pokhara ens quedarem a l'hotel del germa d'un al.lot que coneguerem passada la frontera:el millor amb diferencia fins ara i tot per a nosaltres sols, ja que aqui la temporada turistica ja s'ha acabat.
Aquests dos dies han estat molt tranquis, el primer dia volteta amb bici pel poble i algun temple i el segon dia creuarem el llac per visitar l'estupa budista de la pau, al cim d'una montanya (no de les de 8000 metres,eh?).

Nepal s'assembla en algunes coses a India: els homens s'agafen de la ma o del muscle per demostrar que son amics, escupeixen continuament (encara no hem descobert d'on treuen tanta saliva perque les garrapades son minines), el forat en terra per fer les necessitats tampoc canvia, ni les vaques encara que aqui hi ha mes bueys...
Pero hi ha moltes coses diferents: A Nepal estan molt mes occidentalitzats, viuen de cara al turista motxilero, pots sortir de marxa amb ells per la nit i escoltar musica en directe, pero no tradicional nepali, sino versions de The Doors, Queen, Sting... fins i tot hi ha paper de WC als garitos i als bars.

Creim que Nepal i l'India es poden definir amb la seva gastronomia. Nepal te uns menjars molt senzills i no picants: arros blanc o noodles amb verdures, patata o carn, sopes i el plat estrella, els momos, una especie de miniempanadilles de pasta farcides de carn de buey , pollastre o verdura.
Ens han agradat tant que cada dia hem anat al mateix bar familiar a menjar-ne (uns 3 euros soparillo i birretes). L'India en canvi, te una gastronomia molt rica i variada, amb multitud d'especies, sempre picant o molt picant. Cada menjada es una sorpresa, es impossible coneixer en pocs dies tots els seus plats. Alguns son bonissims i sabrosos, altres et poden deixar la llengua escaldada i fer-te suar com un porc, pero mai et deixaran indiferent. Aixi es l'India.

Be al.lots i al.lotes, el proxim dia us contarem com ha anat per Kathmandu, per ara ens esta agradant...
Salut i llarga vida!!!!

NEPAL

!! Perdonau els dies de retard que portem, pero aquesta vegada no hem tingut gaire temps per parlar-vos. El dia 2 partirem de Delhi cap a Gorakpur per agafar un tren que ens dugues a la frontera amb Nepal. Haviem d'arribar a aquesta ciutat a les 9 del mati pero arribarem per la nit (en total 23 hores de tren en un compartiment per a 6 persones on erem 11!!). Aixi i tot ferem un nou amic en el tren, un jove amb qui ens enteniem amb gestos i somriures, ja que no parlava gaire angles i tot i aixi casi sense coneixer-nos ens va convidar a casa seva en compte d'anar a Nepal. Gorakpur era una ciutat bruta, fosca i plena de mosquits (ens salvaren les llanternes, el relek i la mosquitera per dormir). A les 5 del mati estavem en peu per agafar un bus que ens duria a Sinauli, la frontera. No es veia res, la boira era mes densa que mai, pero el xofer de l'autobus ronyos tenia : adelantava sense parar pitant com un loco. Aquell dia vam comensar a ser creients. Despres de 3 hores pasarem per l'oficina d'inmigracio India (intentaren que els deixarem una bona propina,pero tambe nosaltres hem apres a fer com que no els entenem quan parlen angles i no ens interessa) i per l'oficina de Nepal per treure el visat. Quan estavem a punt d'agafar un autocar direccio a Pokhara, uns anglesos ens van dir que les carreteres estaven tallades (encara que els de l'oficina d'informacio ens insistia que en una hora les obririen). Decidirem guiarnos pel nostre instint i fer nit en el seguent poble a 4 km, i com que els rickshaws ens agobiaven, vam fer el cami a peu. Va ser una bona experiencia, sembla que cap guiri passava per aki caminant ( sols en bus turistic o jeep) i els nepalies, sobretot els nens ens miraven i ens saludaven curiosos i contents. Va ser passar la frontera i a mes de sortir el sol , la gent semblava mes alegre i relaxada que a l'India. Ja al poble, Borihawa, ens vam fer la primera birreta del viatge (a l'India no hi ha manera) i a mes a mes de la terreta: San Miguel, encara que els d'aqui diuen que es de Nepal. Despres de tornar a canviar sous, aconseguirem un hotelet per 300 rupies nepalis (uns 3 euros). Aprofitarem per fer una volteta pel poblet i el mercat. Soparem sense llum al barutxo de l'hotel i l'amo ens explica que la situacio politica a Nepal no es gaire estable i que la nit anterior havien intentat carregar-se a un lider d'un dels partits politics i per aixo la carretera principal estava tallada. Sembla que aquesta situacio es prou habitual pero no us preocupeu nosaltres no correm cap perill. De nou el despertador a les 5 h del mati i caminet cap a Pokhara en bus... Tenim problemes amb descarregar les fotos, dema continuarem, suposem que ja des de Kathmandu! Gracies per tots els comentaris i els seguidors del blog (fins i tot els que no tenen cara i no escriuen res...) Una abrasada molt forta!!! PD: no penseu que hem perdut la nostra habilitat per escriure sense fer faltes d'ortografia, pero aqui no hi ha c trencada, ni accents...pero hi ha momo's, ja us contarem dema que son.

HARIDWAR I EL GANGA AHARTI

Happy new year 2009!!!!

Nosaltres hem passat un cap d'any molt diferent al vostre.....segur! El dia 30 partirem cap a Haridwar i vam coneixer a l'electricista del Moussourie Express, un personatge que ens va alegrar la nit , ja que no hi havia manera de dormir...
En arribar a Haridwar continuavem envoltats de boira, aquesta vegada no de la polucio. Es nota que es un poble (200.00 habitants en compte dels 17 milions de Delhi) i es respira mes tranquilitat, la gent no ens acosa i es mes amable. Encara que alguns sembla que mai hagen vist a uns extrangers i menys a una dona, els 20 xorvos que surten a la foto es van fer cada un d'ells una foto amb mi (posaven el zoom i passaven de treure a Carles). Ja estavem pensant de fer un negoci de 10 rupies la foto! El poble es un gran mercat, esta tot ple de botigues i de monkeys lladres, la gent els tira pedres, no han tingut la sort de naixer vaques...
Aquesta ciutat, anomenada com es una ciutat espiritual visitada per milers de peregrins hindus on no esta permes menjar carn ni beure alcohol. Cada dia als ghats (escales vora del riu) del Ganges, al mati i la posta de sol es celebra el Ganga Arathi, els hindus fan rituals, ofrendes i es banyen al riu (amb un fred que pela). Sobretot, a la nit es impressionant.
Doncs ja podeu imaginar el nostre cap d'any...sense musica, ni alcohol i allotjats en un centre budista , que podiem fer?...

Ens anem pitant al tren, ara cap a Nepal, 15 horetes (si no hi ha retrassos) per arribar a la frontera, to be continued...








Salut i forsa al canut

EL CAOS DE DELHI

Namaste xavals i xavales! Despres d'un parell d'hores d'avions i aeroports, per fi hem arribat al caos: Delhi.
Pensavem que no hi havia sol, hi havia una miqueta de boira, pero era la merda que sura per l'aire...despres un taxista (amb un cotxe i una conduccio que no es pot explicar, s'ha de viure) ens va deixar en aquest carrer, el Main Bazar, que vegeu a les fotos. Entre vaques, brutor,rickshaws, bicicletes, indios agobiants perseguint-nos...vam trobar el nostre "hotel". Havia estat una odisea pero encara ens esperava lo millor, pel centre a Conaught Place, ens van intentar timar uns 10 o 11 indios...un darrere l'altre. Era impossible que Carles i jo poguessim parlar ni 30 segons seguits. PACIENCIA, es el que cal aqui!
Avui de mati per fi hem aconseguit arribar a l'autentica oficina de venta de tiquets a l'estacio (hi ha unes 100 oficines que diuen ser oficials) i ara ,despres de fotremos un bon dinaret indio (encara no anem de cagaleres) i una volteta pel barri, ens anam a passar el cap d'any fora d'aquesta bogeria de ciutat on constantment sonen els pitos o tens el perill constant de morir atropellat per bicis, tuc tucs, taxis, carros, vaques...Proxima parada Haridwar! Ja us contarem que trobam...Salut i si no parlam abans bon any nou per tots i totes!!!